dimarts, 18 de febrer de 2014

Herta Müller, Premi Nobel de Literatura 2009. Sobre com triomfà una escriptora en una llengua minoritària i minoritzada.

Herta Müller, Premi Nobel de Literatura 2009


L'escriptora romanesa-alemanya Herta Müller va estar premiada amb el Nobel de Literatura 2009 per una obra que en atorgar-li el premi es va descriure com a "concentració de la poesia i la franquesa" i que "descriu el paisatge dels desposseïts". 

L'escriptora va patir la dura censura de Ceaucescu a Romania, país on va nàixer.

Viu a Berlín des de 1987, va néixer a Nytzkydorf (Romania) el 1953 i en una família de la minoria alemanya en aquest país a la qual van pertànyer altres escriptors emblemàtics alemanys com ara Paul Celan o Oskar Pastior i des de molt aviat va tractar d'estendre ponts entre les dues cultures a les quals pertanyia.

Herta Müller estudià filologia germànica i filologia romanesa simultàniament, tractant d'aprofundir els coneixements de les dues literatures a les quals sentia que pertanyia. En la Romania oficial, regida pel dictador Nicolai Ceacescu, va entrar en conflicte molt aviat en ser acomiadada del seu primer treball, com a traductora en una fàbrica de màquines, per negar-se a col·laborar amb la Securitate, el servei secret de la Romania comunista.

El seu primer llibre, "Niederungen" (En terres baixes), també fou motiu de conflicte. El manuscrit va reposar durant quatre anys a l'editorial abans que finalment pogués publicar, el 1982, amb retallades imposades per la censura romanesa. Dos anys després, la versió original del llibre va aparèixer a Alemanya, davant el que les autoritats romaneses van reaccionar imposant Herta Müller la prohibició de publicar. A Alemanya, en canvi, "Niederungen" li va valer un reconeixement literari immediat i la novel·la va rebre el premi Aspekte, al millor debut en llengua alemanya de l'any.

En aquest llibre, compost d'una llarga narració d'unes vuitanta pàgines i d'altres narracions breus, Müller enfoca, amb mirada infantil, la vida d'un poble alemany perdut a Romania. Es tracta d'un poble vingut a menys tant en l'economia com també en la moral. "No suportem els altres ni ens suportem a nosaltres mateixos i els altres tampoc ens suporten", diu en algun moment la veu de la nena que narra la història .

La història que explica Herta Müller a "Niederungen" és, en bona part, una història de repressió permanent i d'incomunicació que comença per la vida familiar i segueix amb les relacions dels individus amb l'estat. Les descripcions quotidianes es barregen amb històries preses de supersticions populars i amb llegendes, el que va fer que en el seu moment la forma de fer literatura recordara al crític Friedrich Christian Delius i els recursos utilitzats pel mexicà Juan Rulfo en "Pedro Páramo". "Niederungen" havia acabat amb les possibilitats d'Herta Müller de fer carrera literària a Romania però li va obrir, en canvi, totes les portes a Alemanya. El 1987 l'escriptora va aconseguir abandonar Romania i es va instal·lar a Berlín, on viu i treballa des d'aleshores.

La Romania de Ceacescu i el destí de la minoria alemanya allà és el tema de bona part de les seues obres. A "Der Mensch ist ein groses Fasan auf der Welt" (L'ésser humà és un gran faisà en el món) aborda el destí d'una família alemanya que espera amb ansietat l'autorització per abandonar Romania. En la seua última novel·la, "Atemschaukel", explica la història d'un xic de 17 anys que després de la II Guerra Mundial és portat pels russos per ajudar en un camp de treball a la reconstrucció de la Unió Soviètica en una destinació que van compartir molts membres de la minoria alemanya. Els russos consideraven que amb això els alemanys pagaven les seues culpes com còmplices de Hitler, sense importar-los que alguns d'ells haguessen estat també víctimes del nazisme.

A "Atemschaukel", per exemple, hi ha un personatge, David Lommer, que és jueu i que no obstant això acaba també en el camp de treball amb els altres membres de la minoria alemanya. El llibre és l'intent d'Herta Müller per desentranyar el que s'amagava darrere del silenci de sa mare, i de molts romanesos alemanys de la seua generació, que no s'atrevien a parlar mai del temps que havien passat en camps de treball soviètics.

Amb sa mare, Herta Müller mai va poder parlar sobre el tema però sí ho va fer amb el poeta Oskar Pastior que també havia estat en un camp de treball i fins i tot els dos escriptors van arribar a plantejar la possibilitat d'escriure junts un llibre sobre el tema. El projecte va ser interromput per la sobtada mort de Pastior el 2006, quan acabava de rebre el Premi Georg Büchner, davant el que Müller va optar per aprofitar les seues converses amb el poeta, i amb altres que havien tingut la mateixa experiència, per abordar el tema en forma de novel·la.   




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada